Silvia Dahl, dahlts@diba.cat , desarrolla su labor en el Centre de Documentació Marítima, Direcció Tècnica, del Museu Marítim de Barcelona, que dispone de una excelente base fotografica que se puede adquirir unitariamente por un valor de compra muy razonable. Excelente para todos aquellos que deseen un determinado documento grafico sobre algun buque o que deseen ilustrar algun articulo o revista con algun documento determinado. Imprescindible añadir este contacto a nuestros favoritos.
Por otra parte, DRASSANA es la revista del Museu Maritim de Barcelona. Vehiculo de difusion con articulos de contenido historico, reseñas de exposiciones y publicaciones, un dossier monografico y con reportajes dedicados a las actividades culturales del Museu. Su publicacion actual es anual, aunque en sus comienzos, en el año 1988, a los sesenta años de fundacion del Museu, tuvo una difusion bastante irregular; el numero 1, como ya hemos dicho, en 1988; el 2 en 1994; el 3 y el 4 en 1995; el 5 y 6 en 1996; el 7 en 1997; el 8 en 1999; el 9 en el año 2001 y a partir de aqui ya regularmente cada año. Las firmas que lo soportan son de consistentes historiadores y personal del Museu, y uno de los articulos, llamado “Un fons d´empresa: Dahl Barcelona Agencia Maritima, S.L.” esta firmado por Silvia Dahl Termens y por Enric Garcia Domingo, se halla en el numero 15 de la citada revista. Tambien se puede encontrar en el link Raco – http://www.raco.cat/ -, o consultar en la misma biblioteca del Museu. Narra la historia y hechos de esta firma consignataria que antes fue Barcelona Agencia Maritima S.A. Hoy, desde estas lineas, y gracias a la amabilidad de la senyora Silvia Dahl, condensaremos el interesante articulo y hablaremos sobre su honorable fundador, el Sr. Henning T. Dahl. Leamos: Dahl Barcelona Agència Marítima S.L. (Abans Barcelona Agencia Marítima S.A.) és una empresa catalana dedicada a la consignació de vaixells, fundada l’any 1945 i que encara està en actiu desprès de 62 anys d’activitat ininterrompuda. Malgrat les seva vinculació a Noruega, fet que li confereix un caràcter distintiu, es tracta d’una casa íntimament lligada a la història recent del port de Barcelona, i per extensió, a la història marítima catalana dels darrer mig segle. De forma paral·lela, pot servir d’exemple del que han estat les activitats marítimes a casa nostra en la segona meitat del segle XX i de les canvis i adaptacions necessàries que li han permès desenvolupar-se i sobreviure. La casa Dahl ha treballat sempre en el ram de la consignació pura, sense participació en altres sectors, de forma que el seu arxiu representa una mostra que hauria de permetre a l’investigador una aproximació al negoci consignatari, els seus mètodes i les seves circumstàncies.
Fundació de l’empresa: Barcelona Agencia Marítima S.A. va ser constituïa a Barcelona el 23 maig 1945 per Jose Fritsch Catarineu i Amadeo Rosés Berdiel, amb un capital social de 100.000 pessetes representades en 100 accions de 1000 pessetes cadascuna. Tenia el domicili social a Barcelona, al número 4 de la plaça Duc de Medinaceli, seu on mantindrà les oficines durant més de seixanta anys.
Els accionistes eren Jose Fritsch Catarineu, Amadeo Rosés Berdiel, Pelayo Valluguera Marina, Isidro Sola Casanovas, Emil Beckman (suec i cònsul honorari de Noruega) i Juan Marsà Miguel. El Consell d’Administració quedava format per Pelayo Vallugera com a president, Amadeo Rosés com a vicepresident, Emil Beckman com a vocal, i Santiago de Cruylles Peratallada y Bosch com a secretari (no era accionista). Les funcions de gerent les feia José Fritsch Catarineu.
Els Dahl: En una reunió de la Junta General celebrada el 3 de maig de 1953 es van produir canvis importants en la composició del consell d’administració, que quedava format ara per Pelayo Valluguera, Amadeo Rosés, Santiago de Cruylles i Henning T. Dahl, aquest darrer en substitució d’Emil Beckman, que havia presentat la seva dimissió. Dos mesos desprès (el 4 de juliol) el consell quedava presidit per Amadeo Rosés, amb Henning Dahl com a vicepresident, Santiago de Cruylles com a secretari i Isidro Solà com a vocal.
No sabem del cert la raó per la qual Henning Dahl no apareix oficialment en les juntes d’accionistes fins a anys posteriors a la creació de l’empresa. Però sí sabem del cert que ell hi fou el veritable fundador, que aportava el “ factor noruec” que a través fins ara de tres generacions, hi ha estat l’ànima de la consignataria. Tenim poca informació sobre Henning Dahl, un home emprenedor i ambiciós que procedia d’una família acomodada de Mandal, a Noruega. Fill de pare farmacèutic, sembla que la seva família no tenia cap lligam amb els afers marítims. Tot i així, dels vuit germans, tres van trobar en el mar el seu mitja de vida: Rolf com a capità de la marina mercant i Henning i Khristen en els negocis marítims. Aquest últim fou consignatari i Cònsol de Noruega a València.
Va marxar de Noruega amb una amic seu, Lütken i en un moment indeterminat però sens dubte abans de 1936 es van instal·lar a Barcelona, on Dahl va començar a treballar en activitats lligades a l’activitat del port, treballant entre altres coses com a provisionista. Van ser uns anys molt durs, on es va haver de fer-se un lloc en un país estranger. A poc d’instal·lar-se a Barcelona va conèixer a Maria Luisa Mazzantini, amb qui va contreure matrimoni. Ella era una comtessa austrohongaresa i havia arribat a Espanya amb la seva família. Per aquesta banda també hi havia lligams amb el món marítim, ja que ella era filla d’un capità de la Marina Mercant italiana.
L’estiu del 1936 va esclatar la guerra civil i Dahl, que era súbdit estranger però també empresari, va abandonar el país amb la seva família. Després d’un llarg viatge per Europa van arribar a Noruega on s’hi va instal·lar amb la seva dona i els seus dos fills (Frederick i Hans, en endavant Joan) fins que acabés la guerra. L’any 1939 torna a Barcelona a temps d’estalviar-se l’ocupació de Noruega per part de les tropes alemanyes (que van envair el país nòrdic el 3 d’abril de 1940 i van forçar la seva capitulació el 9 de juny) En aquells anys Dahl treballava principalment com a inspector naval, fins que l’any 1953 s’incorpora com a accionista i conseller a Barcelona Agencia Marítima, SA. La tardor de 1955 Henning G. Dahl va ser nomenat Director, juntament amb Jose Fritsch, de forma indistinta, amb un sou i una participació sobre els beneficis.
Quatre anys més tard, el 1959, el seu fill Frederik Dahl s’incorpora a la societat com a conseller, en substitució del dimitit Isidre Solà. L’estiu del 1960 la junta general va acordar modificar els estatuts i donar pas a un nou consell d’Administració, presidit per Juan Dahl Mazzantini, amb Henning Dahl com a vicepresident, Santiago Cruylles com a secretari i Amadeo Rosés i Frederik Dahl com a vocals, i un any més tard, amb la dimissió d’Amadeo Rosés, el consell d’administració quedava format pels Dahl i per Santiago de Cruylles. A partir d’aquest moment, malgrat la incorporació d’altres accionistes o d’alguna aventura comercial que a continuació es detallarà, la consignataria serà en el món portuari barceloní la casa Dahl.
Des dels inicis, l’empresa va ser punt de referència en la representació de vaixells escandinaus que no tenien línia regular (vaixells tramp) .Van representar prestigioses línies escandinaves com la Svenska Lloyd. Els seus vaixells transportaven fusta que era noliejada al Moll de la Fusta. Amb els anys, s’incorporaren nous armadors, com els noruecs Jo Tankers, Odjfell, i armadors danesos, holandesos i espanyols, com Naviera Química. Eren vaixells cisterna o tanker que feien la seva estada al moll d’Inflamables.
El perfil de Frederik Dahl com a gerent, i amb la col·laboració del seu germà Juan Dahl, representa per l’empresa una continuïtat en la trajectòria marcada des dels inicis. Però, sens dubte, marca també un savoir faire específic que li dona al negoci un estil diferent. El seu caràcter personal i les seves qualitats professionals van atribuir-li la fama d’empresari honest i transparent, virtuts de les quals els armadors alabaren doncs tenien la garantia de que els seus vaixells estaven en bones mans. No oblidem que estem parlant d’altres temps. Llavors l’atorgament del grau de confiança personal era la base per a establir uns bons lligams mercantils i, això fou un dels punts claus en el bon succés d’aquesta casa consignatària. Una petita empresa que Frederik Dahl no va voler fer créixer en volum de treball ni en personal malgrat les diverses propostes de fusió que va rebre per part d’altres consignataris de la ciutat. El seu caràcter treballador i autosuficient va anar més enllà en l’assoliment del negoci salvant les expectatives generalitzades que li auguraven poc temps de supervivència.
El primer canvi formal significatiu es dona l’any 1983, quan el capital social queda fixat en 2.500.000 pessetes, representat per 2500 acciones al portador, i al consell d’administració s’incorpora Alfonso Garcia-Miñaur González, una participació de curta durada ja que quan el desembre de 1990 es nomeni un nou consell d’Administració aquest estarà format per membres de la família Dahl (el pare com a president i Joan com a secretari. La Naviera García Miñaur tenia una flota de vaixells de càrrega general i contenidors que transportaven productes com café, cotó, cuir, i d’altres productes de Costa Marfil.
Una continua adaptació als canvis: A finals de 1991 la casa canvia de nom per la incorporació a l’accionariat de la Sociedad Medimar S. A., passant a ser ara Barcelona Agencia Marítima and Medimar, S.A. Les accions passen a ser nominatives i el nou consell d’administració quedarà format per Frederik Dahl (President), Hans Dahl (secretari), Luis Garcia Pinar (vocal) i Arturo Dahl (vocal). Aquest darrer, fill de Frederik, representa la tercera generació treballant en la consignataria. El següent pas serà el pas de societat anònima a societat limitada l’any 1992. En consell d’administració no canvia, i les accions queden repartides de la següent forma: 1000 accions la Sociedad Medimar SA, 800 accions Juan Dahl i 700 accions Frederik Dahl.
La forma jurídica de l’empresa canviarà novament a finals de 1994, i la casa passarà a ser Dahl Barcelona Agencia Marítima, S.L., nom que conserva actualment. Es produeixen altres canvis interns, com la incorporació durant uns anys de Victor Dahl, segon fill de Frederik Dahl. Però el fet realment significatiu serà la mort de Frederick Dahl el 16 de maig de 2002. Amb ell acabava una època i una forma de treballar. El present i el futur immediat de l’empresa passa ara per les mans d’Artur Dahl, Administrador únic de la casa, qui representa la continuïtat de la societat fundada l’any 1945, ara des del seu despatx al Moll Príncep d’Espanya, s/n 1er.
Estupendo relato que narra la vida de tan ilustre personaje de la Vida Maritima catalana. Rogamos a los estimados lectores que si disponen de información o fotos de las actividades de esta empresa se pongan en contacto con la Sra. Dahl o con esta pagina a fin de conservar la memoria de esta destacada consignataria.
Por otra parte, DRASSANA es la revista del Museu Maritim de Barcelona. Vehiculo de difusion con articulos de contenido historico, reseñas de exposiciones y publicaciones, un dossier monografico y con reportajes dedicados a las actividades culturales del Museu. Su publicacion actual es anual, aunque en sus comienzos, en el año 1988, a los sesenta años de fundacion del Museu, tuvo una difusion bastante irregular; el numero 1, como ya hemos dicho, en 1988; el 2 en 1994; el 3 y el 4 en 1995; el 5 y 6 en 1996; el 7 en 1997; el 8 en 1999; el 9 en el año 2001 y a partir de aqui ya regularmente cada año. Las firmas que lo soportan son de consistentes historiadores y personal del Museu, y uno de los articulos, llamado “Un fons d´empresa: Dahl Barcelona Agencia Maritima, S.L.” esta firmado por Silvia Dahl Termens y por Enric Garcia Domingo, se halla en el numero 15 de la citada revista. Tambien se puede encontrar en el link Raco – http://www.raco.cat/ -, o consultar en la misma biblioteca del Museu. Narra la historia y hechos de esta firma consignataria que antes fue Barcelona Agencia Maritima S.A. Hoy, desde estas lineas, y gracias a la amabilidad de la senyora Silvia Dahl, condensaremos el interesante articulo y hablaremos sobre su honorable fundador, el Sr. Henning T. Dahl. Leamos: Dahl Barcelona Agència Marítima S.L. (Abans Barcelona Agencia Marítima S.A.) és una empresa catalana dedicada a la consignació de vaixells, fundada l’any 1945 i que encara està en actiu desprès de 62 anys d’activitat ininterrompuda. Malgrat les seva vinculació a Noruega, fet que li confereix un caràcter distintiu, es tracta d’una casa íntimament lligada a la història recent del port de Barcelona, i per extensió, a la història marítima catalana dels darrer mig segle. De forma paral·lela, pot servir d’exemple del que han estat les activitats marítimes a casa nostra en la segona meitat del segle XX i de les canvis i adaptacions necessàries que li han permès desenvolupar-se i sobreviure. La casa Dahl ha treballat sempre en el ram de la consignació pura, sense participació en altres sectors, de forma que el seu arxiu representa una mostra que hauria de permetre a l’investigador una aproximació al negoci consignatari, els seus mètodes i les seves circumstàncies.

Fundació de l’empresa: Barcelona Agencia Marítima S.A. va ser constituïa a Barcelona el 23 maig 1945 per Jose Fritsch Catarineu i Amadeo Rosés Berdiel, amb un capital social de 100.000 pessetes representades en 100 accions de 1000 pessetes cadascuna. Tenia el domicili social a Barcelona, al número 4 de la plaça Duc de Medinaceli, seu on mantindrà les oficines durant més de seixanta anys.
Els accionistes eren Jose Fritsch Catarineu, Amadeo Rosés Berdiel, Pelayo Valluguera Marina, Isidro Sola Casanovas, Emil Beckman (suec i cònsul honorari de Noruega) i Juan Marsà Miguel. El Consell d’Administració quedava format per Pelayo Vallugera com a president, Amadeo Rosés com a vicepresident, Emil Beckman com a vocal, i Santiago de Cruylles Peratallada y Bosch com a secretari (no era accionista). Les funcions de gerent les feia José Fritsch Catarineu.
Els Dahl: En una reunió de la Junta General celebrada el 3 de maig de 1953 es van produir canvis importants en la composició del consell d’administració, que quedava format ara per Pelayo Valluguera, Amadeo Rosés, Santiago de Cruylles i Henning T. Dahl, aquest darrer en substitució d’Emil Beckman, que havia presentat la seva dimissió. Dos mesos desprès (el 4 de juliol) el consell quedava presidit per Amadeo Rosés, amb Henning Dahl com a vicepresident, Santiago de Cruylles com a secretari i Isidro Solà com a vocal.
No sabem del cert la raó per la qual Henning Dahl no apareix oficialment en les juntes d’accionistes fins a anys posteriors a la creació de l’empresa. Però sí sabem del cert que ell hi fou el veritable fundador, que aportava el “ factor noruec” que a través fins ara de tres generacions, hi ha estat l’ànima de la consignataria. Tenim poca informació sobre Henning Dahl, un home emprenedor i ambiciós que procedia d’una família acomodada de Mandal, a Noruega. Fill de pare farmacèutic, sembla que la seva família no tenia cap lligam amb els afers marítims. Tot i així, dels vuit germans, tres van trobar en el mar el seu mitja de vida: Rolf com a capità de la marina mercant i Henning i Khristen en els negocis marítims. Aquest últim fou consignatari i Cònsol de Noruega a València.
Va marxar de Noruega amb una amic seu, Lütken i en un moment indeterminat però sens dubte abans de 1936 es van instal·lar a Barcelona, on Dahl va començar a treballar en activitats lligades a l’activitat del port, treballant entre altres coses com a provisionista. Van ser uns anys molt durs, on es va haver de fer-se un lloc en un país estranger. A poc d’instal·lar-se a Barcelona va conèixer a Maria Luisa Mazzantini, amb qui va contreure matrimoni. Ella era una comtessa austrohongaresa i havia arribat a Espanya amb la seva família. Per aquesta banda també hi havia lligams amb el món marítim, ja que ella era filla d’un capità de la Marina Mercant italiana.
L’estiu del 1936 va esclatar la guerra civil i Dahl, que era súbdit estranger però també empresari, va abandonar el país amb la seva família. Després d’un llarg viatge per Europa van arribar a Noruega on s’hi va instal·lar amb la seva dona i els seus dos fills (Frederick i Hans, en endavant Joan) fins que acabés la guerra. L’any 1939 torna a Barcelona a temps d’estalviar-se l’ocupació de Noruega per part de les tropes alemanyes (que van envair el país nòrdic el 3 d’abril de 1940 i van forçar la seva capitulació el 9 de juny) En aquells anys Dahl treballava principalment com a inspector naval, fins que l’any 1953 s’incorpora com a accionista i conseller a Barcelona Agencia Marítima, SA. La tardor de 1955 Henning G. Dahl va ser nomenat Director, juntament amb Jose Fritsch, de forma indistinta, amb un sou i una participació sobre els beneficis.
Quatre anys més tard, el 1959, el seu fill Frederik Dahl s’incorpora a la societat com a conseller, en substitució del dimitit Isidre Solà. L’estiu del 1960 la junta general va acordar modificar els estatuts i donar pas a un nou consell d’Administració, presidit per Juan Dahl Mazzantini, amb Henning Dahl com a vicepresident, Santiago Cruylles com a secretari i Amadeo Rosés i Frederik Dahl com a vocals, i un any més tard, amb la dimissió d’Amadeo Rosés, el consell d’administració quedava format pels Dahl i per Santiago de Cruylles. A partir d’aquest moment, malgrat la incorporació d’altres accionistes o d’alguna aventura comercial que a continuació es detallarà, la consignataria serà en el món portuari barceloní la casa Dahl.
Des dels inicis, l’empresa va ser punt de referència en la representació de vaixells escandinaus que no tenien línia regular (vaixells tramp) .Van representar prestigioses línies escandinaves com la Svenska Lloyd. Els seus vaixells transportaven fusta que era noliejada al Moll de la Fusta. Amb els anys, s’incorporaren nous armadors, com els noruecs Jo Tankers, Odjfell, i armadors danesos, holandesos i espanyols, com Naviera Química. Eren vaixells cisterna o tanker que feien la seva estada al moll d’Inflamables.
El perfil de Frederik Dahl com a gerent, i amb la col·laboració del seu germà Juan Dahl, representa per l’empresa una continuïtat en la trajectòria marcada des dels inicis. Però, sens dubte, marca també un savoir faire específic que li dona al negoci un estil diferent. El seu caràcter personal i les seves qualitats professionals van atribuir-li la fama d’empresari honest i transparent, virtuts de les quals els armadors alabaren doncs tenien la garantia de que els seus vaixells estaven en bones mans. No oblidem que estem parlant d’altres temps. Llavors l’atorgament del grau de confiança personal era la base per a establir uns bons lligams mercantils i, això fou un dels punts claus en el bon succés d’aquesta casa consignatària. Una petita empresa que Frederik Dahl no va voler fer créixer en volum de treball ni en personal malgrat les diverses propostes de fusió que va rebre per part d’altres consignataris de la ciutat. El seu caràcter treballador i autosuficient va anar més enllà en l’assoliment del negoci salvant les expectatives generalitzades que li auguraven poc temps de supervivència.
El primer canvi formal significatiu es dona l’any 1983, quan el capital social queda fixat en 2.500.000 pessetes, representat per 2500 acciones al portador, i al consell d’administració s’incorpora Alfonso Garcia-Miñaur González, una participació de curta durada ja que quan el desembre de 1990 es nomeni un nou consell d’Administració aquest estarà format per membres de la família Dahl (el pare com a president i Joan com a secretari. La Naviera García Miñaur tenia una flota de vaixells de càrrega general i contenidors que transportaven productes com café, cotó, cuir, i d’altres productes de Costa Marfil.
Una continua adaptació als canvis: A finals de 1991 la casa canvia de nom per la incorporació a l’accionariat de la Sociedad Medimar S. A., passant a ser ara Barcelona Agencia Marítima and Medimar, S.A. Les accions passen a ser nominatives i el nou consell d’administració quedarà format per Frederik Dahl (President), Hans Dahl (secretari), Luis Garcia Pinar (vocal) i Arturo Dahl (vocal). Aquest darrer, fill de Frederik, representa la tercera generació treballant en la consignataria. El següent pas serà el pas de societat anònima a societat limitada l’any 1992. En consell d’administració no canvia, i les accions queden repartides de la següent forma: 1000 accions la Sociedad Medimar SA, 800 accions Juan Dahl i 700 accions Frederik Dahl.
La forma jurídica de l’empresa canviarà novament a finals de 1994, i la casa passarà a ser Dahl Barcelona Agencia Marítima, S.L., nom que conserva actualment. Es produeixen altres canvis interns, com la incorporació durant uns anys de Victor Dahl, segon fill de Frederik Dahl. Però el fet realment significatiu serà la mort de Frederick Dahl el 16 de maig de 2002. Amb ell acabava una època i una forma de treballar. El present i el futur immediat de l’empresa passa ara per les mans d’Artur Dahl, Administrador únic de la casa, qui representa la continuïtat de la societat fundada l’any 1945, ara des del seu despatx al Moll Príncep d’Espanya, s/n 1er.
Estupendo relato que narra la vida de tan ilustre personaje de la Vida Maritima catalana. Rogamos a los estimados lectores que si disponen de información o fotos de las actividades de esta empresa se pongan en contacto con la Sra. Dahl o con esta pagina a fin de conservar la memoria de esta destacada consignataria.
Foto 1.- La saga de los Dahl. Foto cedida amablemente por Silvia Dahl.
El meu pare EMILI MUMBRÚ FREIXES ,capità de la marina mercant des del 1911 va embarcar el 1912 com a oficial en la corbeta ALFREDO, de Fills de Josep Tayà. D’altra trobo informació aportada pel senyor ERNEST FREIXAS en aquest correu de 29-10 -2013 ,parlant de la Naviera Catalana dels germans Freixas. Diu també que el capità Josep Roldós er casat amb Lucia Freixas i ? El meu pare Emili Freixes ( o Freixas ) era fill de Soletat Freixas i Marquès.
M’ agradaria poder establir una possible relació entre tots plegats, ja que estic escribiny una biografia del meu pare com a capità de la marina mercant entre 1912 i 1920 ap. Agraïria una resposta o comentari per part del senyor ERNEST FREIXAS. Vostre, JULIÀ MUMBRÚ.